En aquest apartat trataré de fer un breu resum sobre els diferents tipus de precipitació que podem trobar aquí a casa nostre, a Catalunya.
Com ja sabéu, la precipitació es pot donar de diferents formes: en estat líquid, o en estat sòlid. En estat líquid i també, en estat sòlid.
En estat líquid trobem la pluja. La pluja es forma mitjançant la condensació del vapor daigua al voltant de petits nuclis higroscòpics, com pot ser la pols en suspensió, partícules sal·lines, i també contaminació. Quan s'acumula una certa quantitat d'aigua al voltant d'aquest nucli (les gotes d'aigua), aquesta, cau. Llavors, és quan plou. La mida de les gotes d'aigua depén del núvol de procedència (si és un núvol de tempesta, o bé, un núvol poc desenvolupat). Trobarem per tant pluja molt fina (l'anomenat "xirimiri" o "microgotes"), gotes normaletes, de pocs mil·límetres de diàmetre (que seria l'anomenada "pluja d'anar fent") i per últim, els anomenats "goterones", o pluja de xàfec i tempesta, amb un diàmetre que s'aproxima als 0,7 mm. Destacaré que es important no confondre la pluja fina amb l'aiguaneu, que són dos fenòmens totalment diferents. Cal dir també, que les gotes d'aigua son de forma ESFÈRICA o OVALADA, no en forma de "pera" com mostren alguns llibres o com els nens petits tenen etés que són.
En estat sòlid, trobem ja diferents tipus de precipitació, depenent de la temperatura, el núvols de procedència, i d'altres condicionants meteorològics.
Tenim la calamarça o pedra. El mecanisme de formació, es similar al de la pluja. Quan la temperatura a l'alçada del núvol es prou baixa, o aquest es suficientment potent com per crear corrents convectives que facin pujar i baixar les gotetes d'aigua o glaç, al voltant del nucli higroscòpic es van generant capes sòlides de glaç transparent i blanc. Com més "voltin" pel núvol, més gran serà el gra. I com la pluja, quan ja el núvol no les pot sostenir, cauen.
També tenim la neu, ben coneguda per tots aquells amants de l'esquí, o per tos aquells aficionats a aquest fenòmen blanc: "l'or blanc". A diferència de la calamarça, la qual es forma mitjançant moviments convectius dintre dels núvols de tempesta, la formació de neu depén únicament de les temperatures que trobem als diferents nivells atmosfèrics. Si la temperatura es suficientment baixa, les gotetes d'aigua formades als núvols es congelen i cauen en forma de neu. La neu es forma mitjançant la ramificació dels cristalls de gel que es formen al voltant del nucli higroscòpic. Com més humitat hi hagi a l'ambient, més grosa serà el floc de neu. També pot nevar per desplomament de les mases d'aire més fredes de les capes superiores. Durant la precipitació, inicialment en forma líquida, el fred que hi ha més amunt, es desploma a les capes baixes, fent també baixar la temperatura fins a l'òptim de la nevada. El nivell o alçada sobre el nivel del mar, a partir de la qual comença a produr-se aquest fenòmen, s'anomena cota de neu.
Hem vist les principals formes de precipitació que hi ha, però també hi ha d'altres de ben curioses, diguem, intermitjes, entre la pluja, la calamarça i la neu.
Ens trobem per exemple amb el calabruix, o "pedra tova". La seva formació es ben curiosa. Apareix quan la temperatura a totes les capes es molt baixa, però no suficient com per que arribi a nevar. Per tant, la precipitació en estat sòlid que cau del núvol, es desfà parcialment durant la caiguda, però encara manté el seu cos intern glaçat. De vegades pot caura acompanyada de pluja, calamarça o fins hi tot, també d'alguns flocs de neus.
Trobem també la neu granulada, que es produeix, o bé just avans de nevar, durant el desplomament d'una massa d'aire més freda procedent de les capes altes, o quan la temperatura és tan baixa que els flocs queden compactats i glaçats. També acostumen a caure quan la humitat ambient es tant baixa que la condensació durant la caiguda de l'element blanc es molt baixa. De vegades, la humitat és tan baixa, que aquestes partícules glaçades s'evaporen avans d'arribar al terra. Llavors, es formen les típiques cortines de precipitació que no arriben a terra.
Hoy habia 7 visitantes (10 clics a subpáginas) ¡Aqui en esta página!
Copyraight reservado
Disfruta de la Meteorología a Santa Eugènia de Berga
Benvinguts a la nova pàgina metoerològica de Santa Eugènia de Berga, un petit municipi situat a l'est de la comarca d'Osona, a uns 540 metres d'alçada.
La seva climatologia local general, bé donada pels alts contrastos entre l'estiu i l'hivern, com als climes continentals peninsulars. Podem tenir mínimes de fins a -5ºC a nits normals anticiclòniques, i arribar als +35ºC un dia normal d'estiu.
Les precipitacions acostumen a ser abundants, especialment a la primavera i a la tardor. Aquesta característica es pròpia del clima Mediterrani. La seva proximitat a la serra prelitoral (Montseny) i als Pirineus orientals, afavoreixen l'augment de les pluges. Tot hi que a l'hivern, també sol nevar, al menys, un parell o tres de vegades l'any.
Dades meteorològiques actuals...
Properament, ampliarem l'espai Web tot oferint-vos les dades meteorològiques actualitzades cada poc temps, de la nostre estació meteorològica Oregon Scientific 200.
Explicació de fenòmens
A l'apartat Apren méteo! d'aquesta Web, s'ha estrenat un nou apartat dedicat a l'explicació de diferentes fenòmens meteorològics, relacionats tots ells amb el tipus de precipitació que podem trobar. Espero que us agradi!